Diumenge, 04 Abril 2021 20:00

#testimonisdelafesta: Alfonso Sanchis (Capità) i Rodrigo Ferre (Filà de Cristians)

Escrit per
Valorar aquest article
(3 Vots)
#testimonisdelafesta: Alfonso Sanchis (Capità) i Rodrigo Ferre (Filà de Cristians) Filà de Cristians

Amb motiu de la cancel·lació de les Festes de Sant Jordi a Banyeres de Mariola per segon any consecutiu a causa de l'actual situació sanitària. Des de La Vall Digital hem volgut recollir testimonis personals de les deu comparses del municipi per tal que compartisquen amb nosaltres la seua visió del que suposa des del punt de vista fester, social, emocional, econòmic o religiós, este fet. Comencem per la Filà de Cristians.

Alfonso Sanchis (Capità): "Prompte remuntarem el vol i podrem celebrar com es mereixen les nostres festes en honor a Sant Jordi"

Un any sense festesCaptura de Pantalla 2021 03 25 a les 12.15.25

Una sensació rara que t'envaeix entre nostàlgia, sentiments i responsabilitat.

Eixa falta de música, eixa armonia, eixe "jolgorio" en els masets, eixos sopars de fi de mes, eixe reencontre amb la gent, tant al carrer com en la Filà, eixos moments de meditació i recordar als teus. 

Tot açò ens passa factura a tots, mentalment, ja que encara que no vullgues et deixa molt pensatiu i melancòlic. A més econòmicament hi ha molta gent que viu de la festa i veu com s'allarga la seua agonia. Però no perdem la fe ni l'esperança que prompte remuntarem el vol i podrem celebrar com es mereixen les nostres festes en honor a Sant Jordi i en eixe moment disfrutar-les amb major il·lusió si cap amb tot el món, recordant als absents i tornar a eixa normalitat tan desitjada.

 

Rodrigo Ferre: "Sabrem gaudir encara més del que ens aporta la vida"

A mesura que ha anat transcorrent l'any 2020 i ens endinsem quasi sense adonar-nos en aquest nou any, hem anat deixant arrere dates, dies, moments de gran importància per a molts de nosaltres, l'absència dels quals no sols es fa notar en la nostra experiència individual, sinó que afligeixen el nostre sentir comú. El nostre sentir com a poble. És precisament sobre un d’estos esdeveniments dels quals parlaré en aquestes lletres.

037

Són ja dos anys en què el meu poble, Banyeres de Mariola, pateix l'absència de les nostres benvolgudes festes de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi màrtir. Dos anys en què sorgeixen tot tipus de sentiments i emocions. Des de la meua experiència personal com a banyerut i fester he de dir que m'entristeix i em crea un gran pesar saber que no es podran celebrar com ens agradaria. Especialment per no poder compartir un moment d'alegria i celebració com este amb els nostres familiars i amics, per saber que ens faltarà eixa meravellosa sensació que recorre el nostre cos quan ens vestim amb el trage de fester, quan entrem al maset i respirem eixe ambient familiar de filà.

No obstant això, malgrat esta sensació de tristesa per esta experiència, cal dir que no trobe a faltar el sentiment d'unió com a poble. Això m'aporta una glopada d'aire fresc que em fa estar segur que, arribat el moment de tornar a la normalitat, les festes seran encara millors del que van ser. Per què millors? Perquè la situació sanitària actual i tot el que hem viscut fins ara en relació a ella, ens ha ensenyat a valorar més allò que teníem i hem perdut. Per això tinc clar que les sabrem apreciar encara més del que les apreciàvem i que es convertiran, de veritat, en una experiència que crearà un vincle major amb les persones que més volem. Sabrem gaudir encara més del que ens aporta la vida.

Per ara, fins que arribe eixe dia i, des del meu punt de vista com a sanitari, és important que tinguem paciència, que sapiem cuidar i cuidar-nos bé: protegir allò que més volem. Hem de saber esperar este anhelat moment, encara que la situació, hui per hui, resulte difícil per les complicacions a nivell econòmic i social. Hem perdut i patit molt, alguns més que altres. I hem d'evitar encara més pèrdues, encara que coste, encara que siga sacrificat. Per això, encara que ens faça mal no poder viure estos dies, és important fer el correcte: esperar, no desesperar. Cuidar-se i cuidar.

El que és clar és que, com he dit, de tot açò aprendrem a saber apreciar encara més allò que tenim. Aprendrem a viure, a voler encara millor. Estic segur que tornaran eixos dies d'alegria i d'unió.

Açò és només una pedra en el camí, res que com a poble, no puguem superar.

Pròxima publicació, demà dilluns: Filà d'Estudiants.

Vist 427 vegades

Deixa un comentari

Asegura't que has escrit tota la informació requerida, indicada amb un asterisc (*). No es permet el codi HTML.

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per obtindre dades i estadístiques de la navegació dels nostres usuaris i millorar els nostres serveis. Si accepta o continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtindre més informació ací.