Ismael Sanjuán Santonja (Capità): "Però sí destacaria el nostre acte als difunts, la "Missa del cementeri", un homenatge amb arcabusseria. Sense ells no existiria la festa"
"Lo primer és lo primer”: la salut de les persones
Malgrat l'any tan complicat que hem passat tots, el sentiment fester no deixa de córrer per les nostres venes. Tots i totes tenim ganes de tornar al maset, la nostra casa en festes, i recuperar els dies que tant ens uneixen. Cada acte és important, però el dia de "la Entrà" m'agrada molt per tot el moviment de gent, les bandes de música i els visitants. Però sí destacaria el nostre acte als difunts, la "Missa del cementeri", un homenatge amb arcabusseria. Sense ells no existiria la festa.
Evidentment, el que més desitgem és poder celebrar les festes tal com les hem viscut sempre, però aquest any encara no tenim la seguretat de celebrar-les amb total normalitat. No obstant això, no poder celebrar les festes no ens crea cap sentiment negatiu. Tot el contrari, quan puguem tornar a celebrar les nostres Festes en Honor a Sant Jordi, tindrem més ganes que mai, més força que mai, més alegria que mai, perquè tot haurà passat.
Inma Jordá Ferre: "Tots devem vestir els nostre balcons com si anara a celebrar-se la festa. Sempre amb un somriure i pensant en aquells que no han pogut arribar, i que des del cel ens animaran a seguir endavant"
Sentiments encontrats
És molt difícil, arribat a este mes de març, sense sentir ninguna nota de música pels nostres carrers.
És molt dur, haver de tornar a dir: “enguany tampoc podrem posar-nos el trage de fester, i desfilar pels nostres carrers honorant al Nostre Patró Sant Jordi.”
Tots tenim els sentiments encontrats. És un mes d’Abril on les distàncies es percebeixen com una ocasió ideal per establir contactes, tornar al teu poble si vius en altres ciutats, o tal volta en altres països. És fer front a les emocions, records i sentiments que es mesclen.
Aquest any, tornem a quedar-nos sense festes. Dins de nosaltres va creant-se una ansietat que no sabem molt bé com explicar, però ens va inundant cada dia que passa i s’aproximen aquestes dates. Al mateix temps, mirem enrere i veiem tot el que estem vivint per culpa d’aquesta pandèmia.
Jo crec, que açò ens està ajudant a valorar més si cap les coses, les relacions que tant en falta trobem, els soparets, les xarraetes, etc.
Ens costa molt haver de renunciar a elles, però tornarem amb més força, més il·lusió que mai, i sabrem valorar el que teníem abans.
Aquest any ha de ser així, per a que al pròxim ho puguem viure amb tota l’alegria que portem guardant al nostre cor durant tant de temps.
No tinc cap dubte de que cada fester de Banyeres sabrà honorar al Nostre Patró Sant Jordi, des de sa casa, o des del treball… Tots devem vestir els nostre balcons com si anara a celebrar-se la festa. Sempre amb un somriure i pensant en aquells que no han pogut arribar, per diferents causes, i que des del cel ens animaran a seguir endavant.
VÍTOL AL NOSTRE PATRÓ SANT JORDI!
Pròxima publicació, demà dimarts: Filà de Maseros.
