Dijous, 28 Abril 2022 20:30

Iris Barceló: "Viure a l'estranger no és una qüestió de ser valents sinó de perseguir allò que vols com a estil de vida" Destacats

Escrit per
Valorar aquest article
(7 Vots)

Va realitzar l'Erasmus a Portugal, així com ha viscut per períodes curts en altres països, com ara a Malta i França, així mateix ha visitat nombrosos països europeus: Grècia, Eslovàquia, Alemanya, Hongria, Itàlia, Polònia, Holanda, Bèlgica, Aústria... actualment la veïna de Banyeres de Mariola, Iris Barceló Ferre, ens conta què la va portar a Praga, la capital del a República Txeca.

Quines raons et van dur a instal·lar-te a Praga i quan de temps portes allà?

Sempre dic que Praga em va triar més a mi, que jo a ella. Vaig solicitar una beca en la qual teníem la possibilitat de viure en qualsevol país del món. El destí va voler que un molt xicotet, situat en centre-europa i del qual no coneixia res, es convertira en la meua nova casa. I del que va començar com “Me’n vaig per un parell de mesos, no us preocupeu”, es va convertir en “Mama, papa, em quede a viure aci”, i des d’aquell moment ja han passat un parell d’anys.

Fou una decisió molt complicada?

Anar a viure a l’estranger mai és una decisió fàcil. Enrere deixes molt. Deixes la teua família, els teus amics i la teua vida resolta al teu país, per una nova vida que és prou incerta. No saps que t’espera i com t’adaptaràs, i més que mai t’has de fer valdre per tu mateix. Per això, considere que fins i tot pot fer por en ocasions pendre la decisió.

2

Has estat durant períodes més curts vivint a l’estranger, en quines altres ciutats has fet estades? Consideres que aquestes experiències han propiciat que acabes vivint a República Txeca?

La primera vegada que vaig sortir a l’estranger tenia 16 anys. Va ser per una temporada al Regne Unit amb la finalitat d’aprendre anglés. L’experiència va ser tan positiva que vaig tornar a Espanya no sent la mateixa. Recorde que  vaig dir a la meua família: “Jo de major, vull viure fora. Vull continuar coneixent gent d’altres països, parlar altres idiomes i viatjar. És el tipus de vida que vull tenir”. Clar en aquell moment tenia 16 anys. Tots pensaven que aquest sentiment desapareixeria amb el temps. Però, tot el contrari. Vaig continuar viatjant i vaig tenir l’oportunitat de viure en altres països per períodes curts com Malta o França, i fins i tot vaig realitzar el meu Erasmus a Portugal. I arribat el moment que vaig acabar amb els meus estudis a València, vaig pensar, és ara o mai. Cal intentar-ho.

3 1

3 3

3 4

3 5

Quina és la teua situació a nivell laboral a Praga? Què ha suposat per a tu laboralment parlant aquesta oportunitat?

Actualment treballe per una multinacional americana en el departament de Recursos Humans. Prepare la contractació dels treballadors a Espanya, Portugal, Itàlia i França (Us podeu imaginar com de caòtic és el meu dia a dia en quant a idiomes). Treballar en un ambient així m’ha brindat moltes oportunitats. Des de practicar varios idiomes a nivell professional, com també treballar amb persones de totes les parts del món. Sense anar més lluny, el meu supervisor és holandés i al meu equip sóc l’única espanyola.

4

Quina és la teua situació social allà? Coneixies gent de Praga? I d’altres països? Hi ha altres valencians i valencianes?

Per sort, compte amb una família internacional a Praga. Tinc amics de totes les parts del món. Des de països com Egipte o Kazajistan, fins altres més pròxims com Itàlia, França o Portugal. També tinc amics locals els quals m’ajuden moltíssim amb el dia a dia al país (ja siga amb les traduccions o com gestionar determinats assumptes). La veritat que tots ells són el millor regal que duré amb mi d’esta experiència.

Valencians en som poquets al país (possiblement per qüestions climàtiques), però sempre que conec alguna cosa de la terreta, l’alegria és inmensa i intercanviem algunes paraules en valencià.

5 1

5 2

5 3

5 4

5 5

5 6

Com definiries la vida a República Txeca? Ens contes com són els menjars, l’oci, els horaris, la vida nocturna... en definitiva com seria un dia en la teua vida allà?

La vida és completament distinta a la d’Espanya. Recorde, sobretot a l’inici, sentir-me molt llatina. Des dels horaris, on sempre arribava tard als llocs; fins a somriure al carrer, que no sempre és benvingut a República Txeca.

Es menja abans, s’acaba de treballar abans i la gent realitza moltíssim esport (potser per tota la cervesa que es consumeix). L’oci que t’ofereix el país, i sobretot Praga, és increïble. Des d’activitats culturals com l’Opera, el Ballet fins a altres com concerts, festivals… No hi ha dos dies iguals mai.

6 1

6 2

Has visitat altres zones del país? Creus que hi ha diferències entre la capital i altres zones?

Sí. Al ser un país menut, tens la possibilitat de viatjar bastant i fàcilment. He visitat altres ciutats com Pylzen, Karlovy Vary, Cesky Krumlov…. I diré que com Praga, no existeix un altra. És tant de conte que la resta de ciutats no es poden comparar amb ella.

9 1

9 2

9 3

Allà es parla el txec, has trobat dificultats pel que fa a l’idioma? Quins idiomes utilitzes al teu dia a dia?

Quan vaig arribar a Praga, vaig tenir interés a aprendre l’idioma. Vaig fer cursos i amb els meus amics de la República Txeca intentava mantindre les meues primeres converses –fins i tot algun llibre que altre vaig llegir-. Però prompte eixe interés va passar. Al mourem en ambients més internacionals, vaig priortizar l’estudi d’altres idiomes com l’italià o el francés.

Al meu dia a dia pràcticament utilitze tots els que conec. Tindre amics que són natius dels idiomes que parle ajuda molt. Et fa ser una més d’ells i comprendre’ls millor. Recentment, vaig passar el nivell C2 d’italià i va ser gràcies a ells. Van ser la meua millor motivació per a estudiar l’idioma però també els millors professors que puguera haver tingut.

9 4

Has trobat dificultats amb el canvi de moneda?

A l’inici sobretot. Havia de pensar tot el temps en com convertir a euros per poder entendre entre el que era car o barat. 

Consideres que l’oratge és molt diferent del nostre?

Desafortunadament sí. Recorde el primer hivern: Pensava, literalment, que moriria de fred i no ho resistiria. Però, després com tot, t’acostumes. He estat a -15 graus per setmanes, on soles veies neu, neu i més neu. Al final, té fins i tot el seu encant, perquè la ciutat està preciosa vestida de blanc.

7

El fet de viure a República Txeca t’ha facilitat recórrer altres països d’Europa?

Tants. Viatge moltíssim. Tot està molt prop i si tens ganes de moure’t és tan fàcil. Viatge sola o acompanyada d’amics i durant este temps he anat a Grècia, Eslovàquia, Alemanya, Hongria, Itàlia, Polònia, Holanda, Bèlgica, Aústria... Recentment vaig estar als Carnavals de Venècia. Tota una experiència.

12 1

12 1

12 4

12 6

12 12

Ens podries contar alguna anècdota que hages viscut estant allà i que consideres curiosa?

M’han passat tantes. Però de les primeres que recorde eren relacionades amb somriure al carrer. Sí, els txecs no destaquen per la seua simpatia i veure que algú els somriu no els és molt normal. En la majoria d’ocasions, es pensaven que et burlaves d’ells, que volies alguna cosa a canvi, o en el millor dels casos, intentaven somriure’t de tornada, però no els eixia. Realment no està en el seu ADN ser simpàtics.

Hi ha molta gent que pensa que la gent jove que emigreu per buscar-vos la vida sou molt valents, què en penses?

Una vegada parlant amb un professor, que havia viscut molts anys a l’estranger, em va fer veure que no és una qüestió de ser valents. És una qüestió de perseguir allò que vols com a estil de vida.

Igual de valent és aquell que es queda al seu poble, a la seua ciutat, al seu país; com aquell que decideix que el món siga la seua futura casa. Al final és saber què és el que et fa feliç.

De fet podem dir que hi ha un èxode de gent jove que busca millors oportunitats de les que pot trobar ací a l’estranger, com valores este fenomen?

Sempre dic que sortir a l’estranger hauria de ser una opció, no una obligació. No tots estan preparats per a gaudir d’aquesta forma de vida. Una cosa és provar i l’altra és que vaja amb tu. Durant aquests anys, he conegut molta gent que ha emigrat per necessitat, no per plaer. I realment sofreixen en determinats moments. Estan físicament, però psíquicament són als seus països d’origen. I així, no pots gaudir ni d’una cosa ni de l’altra.

És trist que el teu país inverteisca amb tu, a nivell formatiu, i que després no et donen les oportunitats per a poder desenvolupar-te. Esta és la realitat que es viu a Espanya.

I al fil d’aquest fenomen, recomanaries República Txeca?

Sí, sense cap dubte. Però més que República Txeca, recomanaria l’experiència en sí. Crec que tots, en algun moment, l’hem de viure; siga amb l’Erasmus, siga definitivament per a traslladar-nos, siga per períodes més curts... Viure a l’estranger ofereix moltíssimes oportunitats que no pots experimentar quedant-te en la teua zona de confort.

A banda de la família i els amics i amigues, què és allò que trobes més a faltar del poble?

La banda de música. Praga és una ciutat amb moltíssima cultura musical i cada vegada que vaig a un concert o escolte a gent tocar al carrer, el meu pensament va per a la Nova de Banyeres.

Quines perspectives de futur tens allà?

De moment, estic vivint i gaudint l’experiència. No sé si República Txeca es convertirà a la meua casa definitiva, si aniré a un altre país o si en algun moment hauré de tornar a Espanya. Així que el futur és bastant incert, però mentre que a nivell professional i personal em senta realitzada ací, aquesta serà la meua casa.

T’has plantejat tornar?

Bona pregunta. De moment, a curt i mitjà termini esperem que no. Encara em queda molt per a viure a Praga.

Vist 769 vegades
Inicieu sessió per enviar comentaris

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per obtindre dades i estadístiques de la navegació dels nostres usuaris i millorar els nostres serveis. Si accepta o continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtindre més informació ací.