Dijous, 16 Desembre 2021 21:00

Mª José Payà: "En la literatura infantil és més fàcil que el protagonista siga mag o astronauta, que no un xiquet que visca en un poble" Destacats

Escrit per
Valorar aquest article
(1 Vot)

Ens acostem al món de la cultura en una nova entrega de "Fent poble" de la mà de la beneixamuda María José Payà Valdés, professora de formació professional agrària. Després d'escriure una primera obra dirigit al públic infantil, "El tresor de Benasait", Payà ha sigut la guanyadora del XXVIè Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre que organitza l'editorial Bromera i l'Ajuntament d'Alzira amb la seua segona obra de literatura infantil, "Mariola i la botiga de la font". L'autora ens parla de com de sobtat va ser conéixer que havia sigut guardonada, així com de la supervivència del xicotet comerç als àmbits rurals com els nostres pobles, o la seua vinculació amb el sector primari, fil conductor d'esta nova història.

 

Amb "Mariola i la botiga de la font" has guanyat el XXVI Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre impulsat des de la coneguda editorial valenciana Bromera, esperaves este guardó?

No, quan em va telefonar el regidor de Cultura d'Alzira, posat que el premi el convoca Bromera i l'Ajuntament d'Alzira, pensava que era per alguna altra història, o per alguna cosa de la faena, no m'ho esperava en cap cas. El meu altre llibre també el vaig presentar a este guardó però no va guanyar, tot i que finalment me'l publicaren. Este estiu vaig acabar el conte "Mariola i la botiga de la font", ja que tinc més temps, i el vaig enviar.

Tens prevista alguna presentació als nostres pobles de cara al públic infantil?

El públic que arriba és fins als 12 o 13 anys. Pense que la mateixa editorial programarà presentacions i altres, però si no hi ha previstes ací les plantejaré jo, perquè almenys estos pobles d'ací: Beneixama, el Camp, Biar... sí que m'agradaria anar, almenys als col·legis es proposarà de fer.

Per què fer-ne fora de l'àmbit educatiu?

Es pot fer, ja dependrà del que la gent diga. Tot és parlar-ho tant amb el col·legis com amb els ajuntaments.

Tens previst que es treballe a nivell d'unitat didàctica?

Sí, tant l'anterior com este treball pense que té parts que es poden treballar en classe amb els xiquets a nivell de fer algun tipus de debat, reflexionar sobre algun aspecte concret del que significa l'agricultura, l'alimentació, la vida en el poble, la vida en comunitat... pense que sí que pot servir per a treballar coses en classe.

Amb el conte busques conscienciar sobre la importància del comerç local i de proximitat per tal que els nostres pobles no es convertisquen en pobles dormitoris.

El fil conductor és eixe, és una tenda que va a tancar i es comboien per a evitar que es tanque. També serveix d'excusa per a parlar de més coses, com ara la producció agrària, de llauradors i llauradores, de transformació de productes... és important que el comerç no tanque, però no és una cosa aïllada de tot el que és el poble, aleshores era més una excusa, però per supost és important, a l'igual que la resta de serveis que ha de hi haver: metge, col·legi i uns serveis bàsics, entre ells està el comerç perquè no podem estar contínuament anant a fora a tot i necessitem uns mínims als pobles.

Clar, principalment hem de generar llocs de treball, perquè és la forma de fixar la població i això ho vincularíem amb el tema de l'agricultura, no?

Clar, però és que no vull fer-te spoiler [riu]. Es tracta que la gent puga viure als pobles i puga viure dignament i no siga un lloc on només viu gent molt major i on va la gent de visita, de fet tant l'altre conte com este la motivació d'escriure era fer contes on els protagonistes foren xiquets que viuen al poble de manera habitual, perquè pense que és un personatge que no ha existit molt en la literatura infantil. Jo que he comprat molts llibres per als meus xiquets quan eren menuts al llarg dels seus estudis, llibres de lectura o per a regalar... i veus que hi ha protagonistes de tot tipus, però que siguen xiquets que viuen al poble de forma habitual no hi ha. Quan ixen xiquets que viuen al poble estan de vacances, veient als iaios, estan d'excursió del cole... no estan vivint allí, i jo volia que foren xiquets que viuen allí, que hi ha milers de xiquets que viuen en els pobles i que són un poc desconeguts per al públic general.

Acostuma a retratar-se un xiquet més urbanita, no?

Sí, són xiquets urbans o xiquets que són mags i volen en graneres, coses així. És més fàcil que el protagonista siga mag o astronauta, que no que siga un xiquet que visca en un poble.

Ens centrem en algunes preguntes de cara al comerç local dels nostres pobles que és el fil conductor de la història. Penses que el comerç local puga estar en perill d'extinció en competència amb les grans cadenes?

Sí, perquè han canviat els hàbits de consum, han canviat molt, volem disposar d'una sèrie de productes, d'aliments... em centre en el tema de l'alimentació perquè la tenda de la història és una tenda d'aliments. Clar, hi ha una oferta tan gran d'aliments que una tenda de poble no pot tindre eixa oferta, i agafem el cotxe i ens n'anem a la ciutat o el centre comercial més pròxim, a l'hipermercat, anem una volta cada 15 dies i carreguem molt, perquè hi ha millor preu, perquè hi ha més surtit.

Abans la gent comprava el que necessitava per a eixe dia, o per a eixos dos dies, i ara amb el canvi de models de vida fa que comprem almenys per a una setmana, tenim neveres, congeladors, venen embassats d'una altra forma, tenen més duració, ens permet comprar més a la llarga, i sobretot tenim una oferta que ens entra pels ulls, en la TV, en les pel·lícules... Ha canviat el model de consum i el comerç del poble està en perill d'extinció, i sobretot si pretén oferir el mateix que ofereixen les grans superfícies, perquè no té res a fer contra elles.

Penses que també puga afectar negativament esta dinàmica el fet d'enfocar l'economia majoritàriament cap al sector serveis i el turisme en concret en lloc de buscar la reindustrialització?

El comerç, en tant que sector serveis, no està vinculat al sector primari, el que es ven en les tendes no es produeix ací. El que es ven en les tendes ve d'on vinga, si la tenda és d'una cadena o el que siga, és el que tinguen en eixa cadena. En les zones rurals es produeixen aliments que se'n van a un altre lloc i a les zones rurals arriben aliments que venen d'un altre lloc, d'alguna manera això fa que es pervertisca el sentit de les zones rurals que ens alimenten.

Els aliments de la tenda de la història sí que seran de Kilòmetre 0, no?

Bé, o no. És el que estava comentant, una tenda al poble que té una competència que és un supermercat que està a 10 minuts en cotxe ho té molt difícil, perquè ha de viure de la gent que va tots els dies a comprar, o de quan se'ns ha oblidat alguna cosa, però pense que molt poca gent fa les compres grans a les tendes del poble. Però és molt possible que puguen tindre altres funcions, altres productes, que no hagem d'estar copiant tot el de la ciutat. Un poble, no és una ciutat en miniatura, un poble és una altra cosa, en un poble hi ha unes altres dinàmiques de comunitat, del dia a dia, fins i tot d'oci, de festa, és diferent. No podem tindre el mateix tipus de comerç, a l'igual que no tenim la mateixa escola, o que no tenim el mateix tipus de biblioteca o d'ajuntament, com dic, no és una ciutat en xicotet. També volia reflexionar sobre això, que els serveis dels pobles és important mantindre'ls i què volem que ens oferisquen eixos serveis, com a poble què volem que eixe comerç ens done.

Esperem que en "Mariola i la botiga de la font" la tenda no es veja afectada per la crisi sanitària, però pot resultar la "punteta" per a molts negocis.

[riu] No, la pandèmia no apareix. No ho sé, no sabria dir-te si perjudica o no, no ho he pensat.

Penses que el comerç electrònic ha vingut a millorar o empitjorar la situació? Perquè hi ha tendes que poden enviar el seu producte a qualsevol lloc del món gràcies a les grans plataformes o pot ser que els lleven vendes.

Tot depén de quins productes tingues i del consumidor, pot ser una oportunitat bona per als pobles. Perquè un dels motius a voltes la gent se'n vaja dels pobles és que no tinga accés a segons quines coses, amb les noves tecnologies i amb estes empreses pots tindre accés a moltes coses d'eixe tipus a l'igual que en les ciutats, també és veritat que pot fer molt de mal, igual que li fa a una llibreria situada al centre de València, fa molt més mal a una llibreria xicoteta situada ací. Crec que depén més del consumidor, són ferramentes que estan al nostre abast però podem utilitzar-les o no depenent de si fa falta o no, hem d'apostar més per les coses d'ací, siga un poble o un barri, perquè és un mal que no només afecta a pobles, també a les ciutats.

Però per altra banda com dius per a gent que tinga una empreseta al poble puga distribuir a altres llocs sense necessitat de recórrer als canals de distribució habituals que eren més lents i més difícils, llavors pense que és una ferramenta més que pot ser bona o roïna depenent de l'ús que se li done, això està en mans de la ciutadania, el com la utilitzem.

Com penses que es rebrà l'obra per part del públic?

La publiquen en primavera, espere que bé. El fet de guanyar un premi està molt guai perquè l'editorial et fa molta promoció, l'aparador que suposa el fet d'haver-lo guanyat, l'editorial t'avala, està dient-te que esta obra paga la pena. Tinc esperança de que agrade perquè és diferent, tracta temes que no conec que s'hagen tractat en altres obres, pense que pot agradar per això. Esta que és al voltant d'un comerç, i l'altra anterior també és de temàtica agrícola i rural, és també de xiquets, tot i que els protagonistes són uns altres, que troben el mapa d'un tresor i després no et dic el tresor què era, però el busquen. Crec que les dues poden agradar i especialment agradaran als xiquets rurals perquè poden veure's més identificats que en altres contes que estan situats en ciutats, pot agradar.

El fet d'haver guanyat este guardó et fa que ja tingues en la ment d'ací a uns mesos plantejar-te una nova obra?

Home, jo en la ment sempre tinc cosetes, a nivell de conte infantil en tinc una pensada que és continuació de l'altra que vaig escriure però que no l'he començada encara, la tinc al cap i eixa ja vindrà. Després en tinc una començada però és per a adults, va molt lenta perquè no tinc temps d'escriure, i no sé quan l'acabaré, però bé, està començada i tinc quaranta pàgines.

Això ja va!

Bo, ja va, però quan la vaig moure? Fa temps! La vaig moure abans d'esta, la duc molt de temps... també és diferent... les novel·letes infantils m'han resultat més senzilles d'escriure, perquè tenia clar el que volia contar i és agradable escriure pensant en els xiquets, per a majors em resulta més difícil escriure. Hi ha qui diu que no, que escriure per a xiquets és més difícil, però jo pense que no.

La teua experiència és que no...

Se sol dir això, que escriure per a xiquets és més difícil, però crec que és més una frase feta que no una realitat. Entre altres coses perquè escriure per a xiquets és una trama més senzilla i més lineal, i en un llibre per a adults tens més bots temporals, més personatges, tens personatges que has de treballar-los més i més complexos, en un llibre infantil els personatges solen ser més senzills. Per a mi és més difícil, però sí que és veritat que el fet d'haver guanyat un premi m'anima a escriure, perquè penses "Vaja! No estava tan mal, si a esta gent els ha agradat?", creus que pots fer altres coses que agraden.

Més una editorial de recorregut i reconeguda com és Bromera.

A nivell de contes infantils són els que més treballen en valencià.

Vist 526 vegades
Inicieu sessió per enviar comentaris

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per obtindre dades i estadístiques de la navegació dels nostres usuaris i millorar els nostres serveis. Si accepta o continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtindre més informació ací.