• Inici
  • El Camp de Mirra
  • Fent poble
  • Lucía Martí Quiles: "Una escola rural s'ubica en una població xicoteta de la què devem de fer orgullós al nostre alumnat"

Lucía Martí Quiles: "Una escola rural s'ubica en una població xicoteta de la què devem de fer orgullós al nostre alumnat"

| Eduard Garcia Molina | Fent poble

Lucía Martí Quiles al CEIP Mestre Joaquín Cartagena

Ens acostem al municipi més menut de la Vall, el Camp de Mirra, en esta nova entrega de "Fent poble" per interessar-nos pel món educatiu de la mà de la directora del CEIP Mestre Joaquín Cartagena, la canyuda Lucía Martí Quiles, parlem amb ella de la seua funció en un col·legi rural que ha passat en pocs anys d'estar en perill de suprimir alguna de les seues classes per no tindre suficients xiquets i xiquetes matriculats a estar prop de necessitar crear-ne de noves. Famílies de Banyeres de Mariola, Biar, la Canyada, Tibi o Villena s'han interessat i han matriculat els xiquets i xiquetes en el centre, fins al punt de veure's obligades fa dos anys rebutjar matrícules per primera vegada. 

Comencem a nivell més personal, per què la docència?

Per a mi és el millor treball del món, és un regal poder estar tots els dies amb xiquets dels què jo aprenc, i també m'agrada molt estar rodejada d'ells, sempre m'ha agradat.

Quant de temps portes dedicada a la docència?

En 2007, quan vaig aprovar l'oposició, a dia de hui són 16 anys en el món educatiu.

Penses que ha canviat molt el model educatiu des que vas començar en la Facultat?

Desgraciadament els canvis a nivell educatiu, tot les modificacions en les lleis, a nivell de l'aula sembla que costa molt el canvi, si comparem l'escola de fa 40 anys a l'actualitat, llevat d'alguns canvis tecnològics. A nivell metodològic sembla que estan començant a vindre noves corrents de les què estem aprenent molts docents. També estic relacionada en el món de la Universitat com a professora associada en la Universitat d'Alacant, on veig que els programes docents no han canviat molt des de que vaig estudiar, fa vint anys...

230

Has passat per altres centres educatius en estos 16 anys?

Afortunadament, com vaig aprovar l'oposició el primer any que em vaig presentar vaig tindre la plaça provisional a Petrer, el segon any a Castalla i el tercer any i definitiva meua va ser al Camp de Mirra, són ja 13 anys. Després vaig fer un paró, vaig estar dos cursos en un programa de mobilitat als Estats Units de docent, a Dallas (Texas), després vaig tornar al Camp de Mirra.

Quines diferències creus que hi ha en l'ensenyament d'una ciutat a un poble després de passar per Castalla o Petrer i vindre al Camp de Mirra?

La diferència va ser molt gran, vaig passar de tindre una classe a Castalla de 26 alumnes del mateix curs acadèmic a vindre ací i tindre en tota l'escola 26 alumnes... des d'Infantil a sisé de Primària. Jo venia buscant un model d'escola rural, per tant el Camp de Mirra era la primera opció, el que no sabia és que em trobaria amb 23 anys de directora, ja que la direcció eixe any quedava vacant i va ser adjudicada de forma forçosa.

Clar, canvia molt d'un col·legi gran que fins i tot hi ha eleccions per triar la direcció del centre...

Efectivament, posem per cas que en una escola gran siguen 50 professors, sempre hi ha algú que vol tindre la direcció. Ací som tres professores, o quatre, a temps complet, depenent del curs. Per tant entre les quatre professores ha d'estar la direcció, la cap d'estudi, secretaria i tutoria de tres cursos... sóc tutora i totes les funcions, a nivell burocràtic són menys alumnes els que he de gestionar, però la legislació has de dominar-la com si tingueres una escola gran... el canvi va ser 100%.

227

I a banda fas classes?

Sí, precisament en molts centres grans la reducció horària del director o directora és major. Molta càrrega burocràtica me l'he d'endur a fer-la a casa, a les vesprades, per tant el canvi és molt gran. A nivell alumnat considere que la recompensa és molt grata, perquè ací coneixes als xiquets des de que entren en Infantil amb tres anys fins que se'n van, coneixes a les famílies, tens un contacte directe, l'ensenyança està totalment personalitzada. 

Per aula el màxim que tenim són dotze alumnes, la ràtio és personalitzada, és molt positiu, m'ha compensat eixa part: la part alumnat i família, la càrrega burocràtica és veritat que se'm fa molt pesada, cada vegada més.

I continuar donant classe...

Efectivament, vull dedicar-me a ser mestra, que és el que he estudiat i no administrativa.

El CEIP Mestre Joaquín Cartagena és un escola rural, què ens pots dir?

Vol dir que està situada, com diu el seu nom, en una població xicoteta de la què devem de fer orgullós al nostre alumnat. Per tant nosaltres, la gran part de programació i activitats s'entén que vaja relacionada amb totes les coses que hi ha al Camp de Mirra, coses positives del nostre entorn, que en són moltes. Començant pel Tractat que és la senya d'identitat principal del poble, fins el fet d'estar relacionats amb comerços locals, amb persones del poble que per a l'alumnat són importants, conéixer els carrers del poble, la seua ermita, les bases del castell...

661

La relació del col·legi amb el seu entorn és absoluta, clar...

I a més a més poder gaudir quan gran part de l'aprenentatge és en l'exterior, coses que no poden fer-se en un medi totalment urbà.

I en una ciutat és una ràtio més alta i més impersonal, no?

Efectivament, i ací és molt més vivencial, pel que fa a que tots els projectes parteixen també de les pròpies experiències de l'alumnat, per exemple si estan treballant els números en infantil, anem a les cases de l'alumnat a veure en quina casa viu cadascú, partim de projectes totalment personalitzats.

A banda de l'IES Biar com a institut d'adscripció, teniu relació amb la resta de col·legis de la Vall?

Els quatre pobles que tenim relació i compartim inspectora també som Biar, la Canyada, Beneixama i el Camp de Mirra, són després els quatre centres que compartim institut. Des de l'IES fa uns cursos arrere s'ha promogut un projecte que es diu "Som quatre pobles" (s4p) per a que no sols se senten identificats amb l'institut l'alumnat de Biar, sinó que representen les costums i les tradicions dels quatre pobles. I sí que és veritat que cada vegada s'estan fent més activitats entre els quatre pobles. Tenim molt bona relació els directors i directores dels quatre pobles i intentem coordinar alguna activitat per a que ells vagen coneixent-se abans de fer el pas a l'institut.

231

Estan molt bé estos lligams entre pobles xicotets com els nostres... 

Sí, de fet enguany anem a organitzar el viatge de final de sisé entre Beneixama, la Canyada i el Camp de Mirra conjuntament. Així, de cara a l'institut, eixos xiquets ja hauran establit una convivència conjunta.

Se'n parla molt de despoblament, però sembla que això no afecta al CEIP del Camp de Mirra.

Durant els primers anys que vaig estar a la direcció sí que estàvem fregant el límit en el què ens suprimirien alguna de les aules, perquè quan baixes de 27 [alumnes en tot el centre] sí que et suprimeixen un docent, i per tant una de les classes. Cal tindre en compte que ací són tres aules: una que engloba tot Infantil, on hi ha una tutora amb l'especialització d'Infantil, una que engloba els cursos de primer, segon i tercer de Primària, i una altra tutoria que engloba quart, cinqué i sisé, per tant, els primers anys teníem eixe risc de 27. En aquell moment sols teníem gent del poble, del Camp de Mirra. Però els últims anys estem entre 36 o 37 alumnes, és a dir, estem deu per damunt, tenim alumnat d'altres pobles que busquen un ensenyament molt més personalitzat i amb una metodologia que dista un poc del seguiment dels llibres de text, a una metodologia molt més activa i manipulativa.

Estem prop del límit per dalt, al màxim per aula, no ens concedeixen altres unitats, encara que pràcticament estem per dalt, perquè no són xiquets empadronats al Camp de Mirra, aleshores la línia de la població és la que és però tenim garantida la continuïtat de l'escola de sobra, no ens està afectant la despoblació.

229

Fotografia: Conselleria d'Educació, Cultura i Esport

Entenc que per a tu com a directora i docent, i per a tot l'equip de les mestres és un orgull que la gent busque el CEIP del Camp de Mirra.

És un orgull, fa dos cursos va ser el primer que vam haver de rebutjar matrícula, perquè en una de les aules hi havia 15, que era el màxim per a compartir tres cursos en la mateixa aula, i vam haver de rebutjar matrícula de xiquets no empadronats al Camp de Mirra. És un orgull que una escola que va estar perillant diversos anys, ara hi haja gent de fora interessada tots els anys en el procés d'admissió en matricular alumnat. Hi ha xiquets de Biar, de la Canyada, de Tibi, de Banyeres i de Villena...

Com poden afectar els canvis legislatius a l'ensenyament i a les professionals?

Pense que afecten molt negativament, hi ha canvis de legislació que estem assumint de forma continuada, quan no hem acabat d'implantar una llei, ja està entrant-ne una altra. Sí que pareix que últimament estan demanant el consens de part de la comunitat educativa: docents i famílies, però el currículum que acaba d'eixir nou i que està implantant-se en cursos imparells este curs i l'any que ve ja estarà implantat en tota la Primària, estem analitzant que no dista tant del currículum antic, i que està suposant-nos una càrrega burocràtica molt important, a nosaltres i tots els centres de tota Espanya. Resulta molt dificultós i agrairíem que es mantingueren un poc les lleis educatives, almenys durant una dècada.

232

Sembla que com la base de la societat és l'educació és especialment sensible per ser terreny de batalla política.

Efectivament, sembla que qui està [en l'executiu central] haja d'implantar una llei nova i que no dista tant, canvia el nom d'alguna assignatura, les competències específiques, que estic d'acord en que s'haja d'anar adaptant el currículum. Altre tema és el de les editorials, nosaltres ací no el tenim, però hi ha famílies que compren un llibre per a un germà i que mai els val per al germà xicotet, econòmicament és un aspecte molt negatiu per a les famílies.

233

Finalment, com veus l'ensenyament del futur?

Estos darrers anys sembla que els docents que estan incorporant-se al centre ja treballen en noves metodologies, més globalitzadores, que no van tant per àrees, que intenten unir els continguts de totes les àrees, que intenten ludificar per a que els xiquets no s'avorrisquen i que vinguen contents a les classes, que vinguen amb alegria i s'ho passen bé, mitjançant el joc. Cada vegada va més en esta línia, el tema tecnològic és un tema que també s'està incorporant en les aules i formant-se els docents, en definitiva estic molt contenta en l'aspecte metodològic perquè comence a veure canvi en els docents que estan venint últimament.

Pel que dius de vindre contents a classe hi ha estudis que diuen que el cervell ha "d'emocionar-se" per aprendre...

Totalment, a part del tema memorístic, que està reduint-se molt, és cert que ara comença a fomentar-se més un aprenentatge reflexiu, que els alumnes siguen capapaços d'això, de fet troben la informació en Internet. Que no aprenguen a fer tants càlculs perquè van a utilitzar les eines que tenen a disposició en el mòbil, per tant, sí que està hi havent un canvi significatiu. 

Cada vegada venen més mestres que diuen que van fugint dels "coles amb llibres", al principi quan deia que ací no utilitzem llibres de text s'horroritzaven, però últimament ve la gent buscant este tipus d'escoles per a treballar.

Bé, si vols afegir alguna cosa més?

Donar-te les gràcies per interessar-te pel món educatiu.

L'article té 506 lectures

(Aquests continguts es publiquen gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè la Vall Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de la Vall Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).