• Inici
  • Beneixama
  • Actualitat
  • [vídeo] La Diputació d'Alacant produeix el documental "Joan Baptista Pastor Aicart, metge i poeta"

[vídeo] La Diputació d'Alacant produeix el documental "Joan Baptista Pastor Aicart, metge i poeta"

| José Ferrándiz Lozano | Actualitat

Any i mig abans de morir, el poeta i metge rural Juan Bautista Pastor Aicart va guanyar el seu últim certamen literari. Era el mes de maig de 1916 i l'Ateneu Alcoià va premiar un poema seu titulat "En llahor de la llengua valenciana". El poeta Pastor -conegut així a Beneixama, el seu poble natal- va tornar a escriure a València als seixanta-set anys, com havia fet en la seua joventut i després de subscriure una àmplia producció en castellà. Amb una ortografia que avui ens pot resultar rara, va declarar en una de les estrofes un sentiment: "Jo vullc, llengua dels avis / per què es fa retallada dels vells / -siguen sants, soldats o savis- / i ens posses ta mel els llavis / qu'n jorn tastaren totos ells ".

Pastor va morir el 12 de desembre de 1917 i en el seu centenari un grafiti de l'artista dianense Ondewoll ha resumit sobre una vintena de metres de mur de Beneixama el seu món literari i professional. La pintura ha estat promoguda per l'IAC Juan Gil-Albert com un dels actes de clausura de l'efemèride el passat 16 de desembre, on també es va estrenar el documental Joan Baptista Pastor Aicart, poeta i metge produït per la Diputació d'Alacant.

L'autor és un gran desconegut fora de la seua població natal, i és imprescindible conèixer la seua biografia la lectura de l'estudi Joan B. Pastor Aicart. Més enllà de la poesia de Josep Martínez Sanchos, editat per la Universitat de València (2010.) El fet que l'escriptor residís a Beneixama, excepció dels anys d'estudis a València, va reduir sens dubte la seua projecció, però no semblava preocupar-se. En uns versos en castellà es va al·ludir a la satisfacció amb la vida rural: “Mi alma aquí goza en la aldea / sin envidias, discordias ni odios malignos, / libre y sonora como las aves / que anidan en sus riscos, / pura como las fuentes / que alegres sus aguas llevan a los ríos”.

Però aquesta vida reduïda al medi no impedia el seu contacte amb moments literaris i certs protagonistes: es presentava a premis poètics de València i Catalunya, enviaba cròniques a la premsa en què col·laborava i es cartejava primer amb coneguts personatges de la Renaixença (Jacint Verdaguer, Ángel Guimerá, Teodoro Llorente) i després amb altres corresponsals com el gallec Juan Barcia Caballero, escriptor i metge com ell, es va distingir com una de les polèmiques que es van oposar, des de les seues conviccions conservadores, morals i catòliques, a l'entrada del naturalisme a Espanya. D'aquesta polèmica és testimoni el seu llibre La novela moderna. Cartas críticas (1886), la seua obra que més transcendí.

Text original en el bloc de José Ferrándiz Lozano.

L'article té 1514 lectures

(Aquests continguts es publiquen gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè la Vall Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de la Vall Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).