Teresa Garcia Molina: "No crec que tot el món que ve a Irlanda o que migra siga perquè no troba oportunitats"

| Eduard Garcia Molina | Canyuts i canyudes pel món

Penya-segats de Moher

A finals de juny de 2019 va agafar un vol que la portaria a la capital irlandesa, Dublín, un contracte de treball i una nova experiència li esperava allà. No va ser el primer país on vivia, ja que en 2017 va passar tot un any gràcies al programa Erasmus a Itàlia, concretament a la preciosa Florència. Tot i que no era la primera vegada que el seu caminar portava a esta canyuda pel món a terres irlandeses, ja que aprofitant un curs d'anglés va visitar el país anteriorment, país del qual es va enamorar i va decidir que en un futur allargaria la seua estància allà. Ella és Teresa Garcia Molina, té 25 anys, és veïna de La Canyada i orgullosa del seu poble, Graduada en Ciències Polítiques i de l'Administració i actualment cursa Màster en Anàlisi Política per la UOC. Aprofitant un viatge familiar l'entrevistem i el que trobeu a continuació és el resultat de les seues paraules i una xicoteta part de la seua vivència:

Quines raons et van portar a instal·lar-te a Dublín i quan de temps portes ací?

Em vaig mudar ací a finals de juny de 2019 perquè quan vaig acabar la carrera em vaig quedar un any més a València ocupant-me d'alguns assumptes i projectes. Una vegada vaig acabar no tenia clar quin màster volia fer o com continuar la meua vida professional, aleshores, com tenia ganes de mudar-me a un altre país i ja havia estat l'any passat (2018) a Irlanda aprenent anglés i em va agradar molt el país, ja que sempre m'havia quidrat l'atenció per la seua història i la seua política, vaig decidir mudar-me ací i perfeccionar el meu anglés i després decidir com continuar.

01

"Irlanda està amb Catalunya". Als murals de Belfast (Irlanda del Nord) abans de la pandèmia

Actualment quina és la teua situació a nivell laboral i social? Abans de vindre a un país que no és el teu ja coneixies altres valencians i valencianes?

Treballava en un hospital i ho compagine amb un màster que estic estudiant per la UOC (la Universitat Oberta de Catalunya) en Anàlisi Política, però ara que estic acabant-lo he canviat de feina i he començat a treballar com a moderadora de contingut revisant les estafes en algunes aplicacions per a una empresa que es diu Accenture.

14

Visita del meu germà Eduard, setembre de 2019

No coneixies a ningú ací, clar.

No coneixia a ningú, sí que sabia que un veí de Biar i una veïna de La Canyà vivien ací a Irlanda, però no vaig parlar amb ningú abans de vindre, no tenia contacte amb ningú en eixe sentit, el que sí és cert que ja havia estat dues setmanes a Irlanda, però és molt poc temps per conéixer un país, tot i això ja tenia una idea d'on anava, no era a cegues.

01

Acampant a Hell Fire Club (Montpellier Hill)

Actualment ja t'has pogut fer el teu roglet de gent clar.

Sí, la meua feina m'ha permés conéixer molta gent de la meua edat, que també són immigrants de diversos llocs del món amb unes inquietuds semblants, i no obstant la pandèmia, tinc un lloc de treball on no es va aturar a pesar de la situació sanitària, a pesar que va estar tot tancat. També vaig poder continuar eixint de casa i sociavilitzant perquè el lloc de treball era presencial, tot i que tothom havia d'estar a casa i no es podia eixir.

Com definiries un dia de la teua vida a la capital irlandesa? Dista molt de la que feies al poble?

Es fa tot molt prompte, a aquest país tot comença molt matí i acaba molt prompte. Un dia normal potser que comence a les set del matí, es desdejune una hora després, es dine una cosa lleugera entre les 12 i la 1, després sopes a les 5, i potser que abans de dormir menges alguna cosa més. Però tot és molt prompte i si vols eixir a sopar o fer-te una cervesa has de fer-ho abans de les huit, a eixa hora has d'estar sopant o no trobaràs lloc per a fer-ho. Per a eixir de festa -quan es podia- igual, això d'eixir a les dotze de casa com es fa a València o als nostres pobles és impensable. No és que estiga tot tancat, però tancarà pròximament, és desaprofitar la nit totalment, has d'eixir a les huit de la vesprada.

08

Típic pla de Bank Holiday: anar a passar el dia a un altre lloc amb família/amics. Açò és a Kilkenny

Els salaris són més alts però també els preus...

Els sous són més alts, el salari mínim no deixa de pujar, ara per ara està en 10'20 €/hora, però els lloguers estan pels núvols, és de les ciutats més cares d'Europa, el nivell de vida és prou alt, eixir a sopar amb una sola ració de menjar [plat únic] costa 15 €, si et prens una cervesa ja puja a 20 € per persona en un pub, si és un restaurant ja puja a uns 30 € de mitjana per persona, sempre hi ha llocs més barats, però la mitjana no baixa d'això.

En la compra del supermercat no note tanta diferència perquè no sóc una persona que compre productes especialment cars, o que en general siga una persona a la què el menjar li importe molt, aleshores no tinc manies, també treballant en un hospital amb el menjar fet i no podent anar a altres llocs a menjar [per l'horari laboral] he estalviat molts diners en aquest aspecte. Les meues compres mensuals per a dues persones són 150 € per cap.

Quan els valencians parlem d'Irlanda ho fem de la seua famosa cervesa Guinness, d'un país fred, dels pubs, del color verd que està a tot arreu o dels trèvols de quatre fulles, o de la seua complicada relació amb Anglaterra o l'Úlster, a Irlanda del Nord, són tòpics o és el que estàs vivint ací?

Supose que amb la globalització cada vegada aquestes particularitats nacionals es desdibuixen més, al mateix temps que se potencien de forma artificial per al turisme. Les tensions amb Anglaterra sí que es noten, acaba d'haver un desencontre entre el president d'Irlanda i la cap d'Estat del Regne Unit, la reina Isabel II, perquè s'han complit 100 de la creació de l'Estat nord-irlandés i la reina feu una invitació al president d'Irlanda per a unir-se a la celebració, i ell ho va rebutjar, és un moviment polític molt clar i molt dràstic, per dir-ho així.

Potser siga sols la meua experiència personal, sempre he tingut la impressió d'una poca amistat amb el Regne Unit i Anglaterra, i amb els seus responsables polítics. Tòpics? sí, Guinness, fred, pluja... la veritat és que sí, no sempre plou, però si mires el temps sempre hi ha amenaça de pluja, i el tòpic de Dublín (o Irlanda) és que tens les quatre estacions en un dia, i és veritat, pots alçar-te del llit i estar plovent, a migdia fer calor, i a la vesprada tornar a ploure i a la nit fer bona temperatura.

09

Amenaça de pluja durant nou dies de predicció en una aplicació mòbil

Potser les particularitats nacionals es fan més paleses als pobles, no? 

Dublín no deixa de ser una capital, i la capital habitualment és la ciutat més globalitzada, més cosmopolita, amb més immigració, clar, hi ha una mixtura cultural més gran que la que et pugues trobar en un poble. Te'n vas a Cork, que és una ciutat tan gran com Castelló de la Plana, i és la segona més gran de l'Estat, i segurament ja tingues "l'essència irlandesa". Això sí, Dublín no deixa de ser una ciutat d'un milió d'habitants, el que no és tant per a ser la capital, aleshores els barris sí que pots trobar molt eixa "essència irlandesa", en les cases, les portes cada una d'un color, que això és una cosa molt típica d'ací, els pubs irlandesos, la gent irlandesa...

02

A Inis Mór (Illes d'Aran)

Has trobat moltes dificultats pel que fa a l'idioma?

Els irlandesos no és que tinguen molt d'accent, és que parlen molt ràpid, la forma que tenen de parlar, la seua particularitat és eixa, i es "mengen" les paraules. Una conversa normal amb un irlandés pot durar uns segons, perquè entre les abreviatures i que parlen molt ràpid... a diferència de l'accent britànic -depenent de la zona- però sempre dóna la sensació que espacia més les paraules i en remarca més el seu final. Encara que moltes vegades òbriga molt el final, sempre fa el seu fonema, els irlandesos no, diguem que això és prou difícil. Es gasten moltes paraules particulars també, moltes expressions particulars, i amb les quals no estem tant familiaritzades per una qüestió que ens arriba en la cultura multimèdia des d'Irlanda. La sensació que he tingut sempre a València és que la cultura que m'ha arribat del món anglòfon és principalment americana o britànica, però principalment americana. Aleshores no tenim tanta familiaritat amb expressions, paraules, lèxic, amb l'accent d'Austràlia, d'Irlanda, d'Escòcia... crec que això afegeix dificultat.

12

Fáilte go Gaillimh (Benvingut a Galway). Cartell escrit en gaèlic (la llengua irlandesa, cooficial al país amb l'anglés)

Passem a tres preguntes que valoren la situació actual: hi ha un fenomen migratori de gent formada que busca oportunitats a l'estranger, com valores este fenomen?

Què puc dir d'un fenomen sobre el que s'ha dit tant? Sincerament jo no me'n vaig anar d'Espanya perquè no m'oferira oportunitats, en realitat no les vaig buscar, molta gent sé que sí se n'ha anat per això, encara que haguera tingut una oportunitat probablement no l'hauria agafat, perquè no era el que m'abellia fer, però és cert que hi ha molta gent jove, formada, amb estudis, que troba que a Espanya no troba les oportunitats que ací [a Irlanda o altres països] sí que troba. De totes formes tampoc trobe que tot el món que ve a Irlanda o que migra siga perquè no troba oportunitats. Si estàs treballant en relacions internacionals o estàs en contacte amb organismes més internacionals, que cada vegada està més present per la globalització i van a demanar-te un nivell d'anglés que no tens, perquè sols l'has aprés a l'institut amb un nivell prou ridícul i necessàriament has de millorar això, com ho millores? doncs la millor forma és migrar, no vull dir que Espanya no done oportunitats, el que vull dir és que caldria mirar estadístiques dels motius que dóna la gent per emigrar, i a més a més la millor forma d'aprendre un idioma és viure allà on es parla, que en forme part de la teua rutina diària.

També és veritat que Dublín és una ciutat molt enfocada a la tecnologia, jo que he fet Ciències Polítiques no tindré tantes oportunitats, o tant d'interés en quedar-me ací com una persona que haja estudiat enginyeria informàtica, o que haja estudiat ciència de les dades o coses així.

01

Amb amics a Cobh (Cork)

A Irlanda des de fa dècades es tornen en el poder els dos mateixos partits, com valores la situació al país pel que fa a Sanitat i serveis públics, educació, accés a una vivenda, accés a estudis superiors... deixant de banda la pandèmia que estem patint.

Generalment deficient, la sanitat a banda de prou deficitària és molt cara, molt poques persones estan exemptes de pagar la visita al metge, una visita costa 60 € i després en són 30 € a partir de la segona, però depén de cada situació. Això el que provoca és que moltes persones que no s'ho poden permetre vagen allargant el problema i això va generant unes patologies majors que si s'hagueren agafat a temps, un càncer o qualsevol malaltia. A l'Estat li hagueren estalviat milions d'euros, perquè després si tens una malaltia crònica o bé l'Estat paga gran part o el total dels serveis de tractament. Hi ha sanitat "pública" i privada, però totes dues són deficients, la pública és deficient i la privada és el que pagues, però és molt cara.

La sanitat no cobreix molt, les situacions de malalties cròniques, als menors de 6 anys, cal recordar que l'accés a la sanitat és una cosa bàsica en una democràcia. Ací es parteix de la base que tothom ha de tindre una feina, partint d'eixa base tothom es podria permetre anar al metge o pagar una sèrie de serveis, el que passa que açò moltes voltes és una falàcia, qualsevol persona que tinga una feina no es pot permetre automàticament una visita mèdica, hi ha persones amb deutes o persones al seu càrrec, o que no poden treballar per diferents motius. Estes persones tenen el mateix dret a la salut com qualsevol altra, és un sistema molt enfocat a que treballes, tens un cert nivell de vida, i a partir d'ací són els serveis que t'oferim, t'has de cobrir tu mateix.

Les taxes universitàries també són molt cares, pot accedir qui pot, els requisits per a una carrera o màster has de sol·licitar-ho amb molt de temps per davant sense saber si t'ho vas a poder permetre,o si vas a tindre les nostres suficients...

07

Típic panorama verd + vaca a Inis Mor (Illes d'Aran)

I pel que fa als lloguers o l'accés a la vivenda de gent jove?

El lloguer és caríssim, per exemple en el meu cas he de dedicar aproximadament una tercera part del meu sou en pagar-lo. Per comprar una casa, per exemple, les persones autònomes necessiten pluriemplear-se i tindre una feina "estable" per poder tindre un prèstec del banc.

Sobre el que has comentat abans que hi ha dos partits que estan tornant-se en el poder, que són el Fine Gael (Família o Tribu dels Irlandesos) i el Fianna Fáil (Soldats del Destí), que són els dos partits que governen des de la creació de l'Estat irlandés, són dos partits que s'escindiren segons les diferències que tenien sobre el Tractat Nord-irlandés, des d'ací porten més d'un segle alternant-se en el poder entre un partit i l'altre. El que ha passat ara que a cent anys de la independència d'Irlanda -de fet vaig escriure fa uns mesos un article sobre el tema, on explique que des del meu punt de vista en la situació que està viquent Irlanda- l'únic partit que està parlant de coses reals és el Sinn Féin (Nosaltres mateixos), per exemple amb els lloguers, ja que hi ha un canvi de perfil, quan abans eren persones per exemple alcohòliques o addictes al joc, a ser famílies senceres irlandeses les que es queden al carrer perquè els seus casers prefereixen llogar les cases per a pisos turístics, això no s'ho poden permetre les famílies. El Sinn Féin és l'únic que proposa posar límits a estos abusos, mentre que els altres partits l'únic que proposen és fer més vivendes socials o donar més diners i més places als albergs socials, el que són solucions que són un pedaç a un problema que no deixa de donar-se, perquè l'especulació no deixa de pujar, és l'únic partit que dóna solucions, també respecte a la sanitat.

Respecte a l'esperança de vida pots trobar-te que les classes benestants poden viure fins als 87'7 anys les dones, 84'4 per als homes, però les persones de zones deprimides poden viure 4'5 anys menys pel que fa a les dones (83'2 anys de mitjana) i 5 anys menys per als homes (79'4 de mitjana).Per tant després de cent anys d'una alternança en el poder entre el Fine Gael i el Fianna Fáil, el Sinn Féin ha tingut un resultat històric, també pel canvi de lideratge de Gerry Addams que era una persona molt vinculada a l'IRA per Mary Lou McDonald, que és una persona renovada, dona, amb molt de carisma i que li ha donat una bufada d'aire fresc al partit.

10

Penya-segats a Inis Mór (Illes d'Aran)

Ja no té eixe passat...

Correcte, una desvinculació total del partit de l'IRA, que això també era un llast que ells estaven arrossegant.

Pel que fa a la gestió de la crisi de la Covid 19 penses que les mesures són encertades a pesar de la dificultat del moment actual?

Pense que en una situació de pandèmia mundial sempre cal tindre molt present la dificultat de gestionar un fet que és a nivell global, una situació totalment inesperada i de la què segurament no es tenen antecedents en les actuals democràcies. Des de fa un segle dubte moltíssim que s'hagen trobat en una situació similar, aleshores, és una cosa que quan es parla de situacions d'emergència, habitualment la pandèmia no és una situació que es plantege, es parla de catàstrofes naturals o explosions nuclears, però mai d'una pandèmia. És una situació que té una excepcionalitat única, per començar, a Irlanda el que he vist és molta relaxació, per exemple no ha hi hagut un confinament total, hi havia una permissivitat d'eixir fins a cinc kilòmetres de casa per fer exercici, no és que estiga en contra en un país amb una població de quatre milions d'habitants però este fet no es controlava en absolut. També, el transport públic era sols per a treballadors essencials, jo ho era, però qualsevol persona agafava el bus, fins i tot la policia ho sabia que hi havia persones que anaven a fer la compra massa lluny o altres, però no deien res. Ha faltat un poc de mà dura de l'Estat, i cal tindre en compte que l'economia estava parada, tothom a casa i tot tancat, l'Estat era l'únic que podia fer alguna cosa però era molt laxe.

Han pegat moltes bandaes, obrint i tancant, després deixaven, tornaven a tancar, després només les terrasses o llocs on es podia menjar... també l'actual govern d'Irlanda és un tripartit, encara que els més importants són el Fine Gael i el Fianna Fáil però també està el Labour Party, aleshores la situació en no tindre un govern monocolor també ha dificultat la presa de decisions.

03

Manifestació contra les restriccions Covid enfront de l'edifici de Correus

A banda de la família i les amigues i amics què és allò que més trobes a faltar del poble?

El menjar: la paella, el cuixot... ací no és que no hi haja menjar espanyol o menjar bo, però mai no pot ser la mateixa qualitat, o fins i tot trobar a faltar poder menjar coses "de poble", comprades al mercat [dels dimarts a La Canyada] o comprats a un alimentari, no comprades en una gran plataforma. Ací és difícil de trobar, no sé si passarà igual en altres parts d'Irlanda o altres barris de Dublín, però per a mi és molt difícil amb els meus horaris laborals anar a un mercat o anar a una pescateria o carnisseria. No puc anar tots els dies a fer una compra, sinó que he de fer-la una vegada a la setmana o cada dues setmanes. A València em semblava molt més fàcil trobar una fruiteria, un forn de pa o qualsevol altre negoci local amb la mateixa o més freqüència que trobar supermercats i grans plataformes.

15

Visita del meu germà, setembre de 2021: Jugant a La Fallera Calavera

El clima també, el fred no m'importa, La Canyà és un poble que a l'hinviarn fa molt de fred, però rarament se veu el sol, això afecta un poc a les ganes d'eixir, veus que hi ha amenaça de pluja i no dius "vaig a pegar una volta", no convida a eixir el temps a Irlanda. També es troba a faltar estar a l'aire lliure, a mi m'encanta, estar a una terrassa, estar en un parc, caminar, ací no hi ha espais a l'aire lliure, però com sempre o bé està plovent o va a ploure, o està humit, no et pots asseure a la gespa, per exemple, perquè et congeles de fred, encara que faça calor, i absorbeixes la humitat i passes fred. També trobe a faltar espais comunitaris d'estar a l'aire lliure. L'altre dia estava buscant un lloc on asseure'm, i no trobava cap banc. Mentre renegava perquè no hi havia lloc on parar un moment, pensava en quina poca utilitat tindria un banc al carrer a un país on plou 150 dies a l'any.

13

Desdejuni irlandés

La teua estància irlandesa té data de caducitat?

De moment acabar el màster, em queda un any, veure també en la meua nova feina com va la cosa, però no tinc plans de quedar-me més d'un any o màxim dos. Em faria pena anar-me'n, però jo sé que no vull fer ací la meua vida, vull viure a València, però abans d'estabilitzar-me m'agradaria viure en altres llocs i aprendre altres llengües, aleshores no tinc molt clar on serà el següent lloc, perquè això també dependrà d'on puga trobar feina, però un any, dos com a màxim i després ja raonarem.

11

Paella day a un pub de Dublín

 

Si vols afegir alguna cosa més?

No sé, que la Guinness [la cervesa típica irlandesa negra] està molt sobrevalorada [riu].

L'article té 544 lectures

(Aquests continguts es publiquen gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè la Vall Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de la Vall Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).