Eli Quiles: "Som pobles menuts i hauríem d'unir-nos més per fer més col·laboracions"

| Eduard Garcia Molina | Fent poble

Membres del Club en una de les excursions realitzades per l'associació

L'any passat s'hauria d'haver celebrat el XX aniversari del Club de Muntanya de la Canyada, activitats ajornades pel creixement de casos de Covid 19. El Club, creat el 2001 per un grup de persones entusiastes, és una entitat que concentra al voltant de huitanta socis i sòcies amb la finalitat d'ajuntar-se i poder gaudir de la naturalesa, la bona companyia i fer esport. Ens acostem a través de la seua presidenta Elia Quiles Mollà a l'evolució de l'entitat durant estes dues dècades.

Quan parlem de la muntanya de què parlem?

De fer xicotetes rutes pel nostre voltant, especialment per la província d'Alacant.

Quin significat té?

El fet d'eixir tots junts crea un ambient de grup, i el contacte amb la muntanya i la naturalesa és bo a nivell personal, uneix els llaços amb altres persones i fem poble, perquè al cap i a la fi el lema nostre és eixe: "Fer Club i fer poble", unir a la gent al voltant de la nostra afició per la muntanya.

També es treballa amb voluntat ecologista i contra el canvi climàtic o sols amb la motivació del senderisme?

No, sempre ha hi hagut esta tendència, de fet quan va estar Rafa [Ballester] de president sempre li ha agradat mantindre les plantes autòctones del nostre entorn, la migració de les aus, cuidem també quan fem alguna activitat que la gent porte el seu got reutilitzable, etc...

Penses que valorem als nostres pobles la riquesa paisatgística que ens envolta?

No ho valorem, el nostre terme no és molt gran i per això no pot hi haver molta diversitat, però allò que hi ha potser siga encara prou desconegut. El que hi ha és bonic i s'hauria de potenciar i mantindre més.

01

Vint anys no en són pocs, més per a una associació en un poble menut, tens algun record dels primers anys del Club?

Quan es va iniciar encara no estava vinculada, estava atenent xiquetes i criant [riu]. Em vaig incorporar uns anys després, cap al desé aniversari, abans de realitzar-lo em vaig incorporar. En els inicis sí que estava mon pare, sempre li va agradar molt, ell va estar fins que va poder.

Quina penses que ha sigut la seua evolució durant estos vint anys?

Pense que han hagut moments de tots, quan jo vaig començar hi havia molta gent, jo anava amb les meues xiquetes. Després han hagut moments de participar poca gent, per exemple en les eixides hi havia temporades de molta afluència i altres de poca, també la directiva de cada moment ha gestionat d'una o altra manera.

Temporades de molta activitat i altres de menys, en realitat es depén del voluntarisme de la gent.

Clar, quan jo vaig començar a vincular-me el Club de Muntanya feia moltes activitats, això atrau més a la gent. Posteriorment es feien menys i la gent deixava d'eixir amb nosaltres a les rutes, també tornar a remuntar costa. És com funcionen les coses, a voltes tens etapes amb més activitats i altres de menys, però ha anat mantenint-se en el temps.

Pel que fa al número de socis i sòcies també heu tingut daltabaixos?

Pel que sé han estat més o menys igualat, entre 70 i 80 socis i sòcies, per a un poble menut com el nostre està molt bé.

Pel que fa a les activitats heu celebrat recentment els huit mil de la província d'Alacant.

Sí, vam fer el Puigcampana i ja ho vam acabar. Hem tingut prou afluència de gent i ha agradat, el que volíem que la gent s'animara i provara, hi ha molta gent nova que no eixia a la muntanya i ara està eixint. L'aniversari era l'any passat, però per la pandèmia s'ha hagut d'ajornar, al mes que ve farem una festa de clausura, per l'aniversari, tenim algunes activitats programades.

Després del confinament estricte (març a maig de 2020) per la pujada de casos de la pandèmia, una de les activitats que estava permesa era anar a la muntanya, penses que molta gent ha descobert els espais naturals d'esta forma?

Des del confinament quan eixies a la muntanya estava ple de gent, no sé si és bo o roí. És bo perquè és un bon hàbit, però és roí perquè hi ha molta gent que no està conscienciada i et trobaves molta brossa, hi ha gent que no cuida l'entorn... és a dir, cal eixir a fer rutes, però amb consciència de respecte a la muntanya: no xapar per on no toca, ni estropejar les plantes, ni tirar brossa...

03

Des de quan eres presidenta i quina és la teua funció?

Fa quatre anys, hauria d'haver acabat el mandat, he continuat per la celebració del XX aniversari, així la nova directiva no s'havia de fer càrrec amb les activitats iniciades. Una vegada acabades les activitats es farà una junta i en principi començarà una nova directiva, sempre cal la renovació, cal que entre gent amb noves idees i amb noves ganes per tal que tot vaja avant.

El Club està federat?

Sí, està federat en la Federació d'Esports de Muntanya de la Comunitat Valenciana (FEMCV).

Teniu relació amb altres clubs dels pobles de la Vall de Biar?

Sí, de fet hem fet moltes voltes activitats en conjunt, a Beneixama, a Biar... també hem celebrat la Marxa del Montcabrer, l'edició 20. De fet en el seu dia la va iniciar la Canyà, però poc a poc va anar unint als pobles veïns: Beneixama, Biar i Banyeres de Mariola, i enguany s'ha unit també el Club del Camp de Mirra, que s'ha creat nou. La marxa la vam celebrar el passat 9 d'abril.

Tenim tots els pobles de la Vall de Biar...

Sí, a més pense que estos pobles tan menuts hauríem de fer més col·laboracions, per exemple amb Beneixama [amb el Club de Muntanya de la localitat] hem eixit molts anys a fer la marxa de la Font de la Figuera, a Biar també hem fet moltes coses [amb el Centre Excursionista de Biar]. Pense que encara hauríem de col·laborar més entre totes, perquè a la millor hi ha activitats que un poble sols no pot fer, la unió sempre té més força, a nivell personal ho pense.

A nivell local què s'aporta des del Club de Muntanya?

El sentit de pertinença a alguna cosa, hi ha gent que no té un grup per poder eixir a la muntanya, i amb nosaltres la tenen. A la millor a nivell personal es troben en un moment de la seua vida que busquen este al·licient i que a la millor no té amb qui fer-ho o no tenia un grup concret amb qui eixir a la muntanya.

02

El futur del Club es pot dir que està assegurat amb eixos setanta o huitanta socis i sòcies i després que estes activitats del vinté aniversari li estiguen donant molta vida, no?

Espere que sí, el que ens agradaria i costa un poc més és que vinguera més gent jove, això costa un poquet més, la mitjana d'edat és de 40 anys. No sé si no hem fet activitats atractives per a eixe tipus de públic, tot i que en el seu dia vam fer cursos d'escalada i barranquisme, tot i això no vam atraure especialment al públic jove. Però estaria bé atraure a les franges d'edat més jove per donar-li continuïtat a l'associació.

Si vols afegir alguna cosa més?

Res més, que la gent s'anime perquè cal valorar i cuidar el nostre entorn, pense que no el coneixem el suficient, a més a més per estar en contacte amb la natura, conservar-la i fer esport, que també és molt important per al cos i per a la ment, i tindre una sensació de grup i d'unió, que també està molt bé.

Ja diuen que no es pot estimar allò que no es coneix...

Evidentment...

Moltes gràcies, amb això ens quedem.

L'article té 168 lectures

(Aquests continguts es publiquen gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè la Vall Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de la Vall Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).