Diumenge, 30 Maig 2021 19:46

Jordi Raül Verdú: "He vist una riquesa que m'ha meravellat, i això és el que he volgut transmetre a través del llibre, eixe tresor que teniu ací i que pense que és molt desconegut a molts nivells" Destacats

Escrit per
Valorar aquest article
(1 Vot)
Jordi Raül Verdú: "He vist una riquesa que m'ha meravellat, i això és el que he volgut transmetre a través del llibre, eixe tresor que teniu ací i que pense que és molt desconegut a molts nivells" Jordi Raül al centre acompanyat per Romà Francés (esquerra) i Vicent Luna

El passat divendres la Casa de Cultura de Biar acollia la presentació de l'últim conte de l'autor alcoià Jordi Raül Verdú, “L’aventura del Tractat d’Almisrà”, amb il·lustracions de Sergi Olcina i editat per Reclam. L'acte va tindre les intervencions de la regidora de Cultura, Amparo Albero, Artur Blasco com a editor de Reclam, Romà Francés, veí del Camp de Mirra i que ha col·laborat activament en el llibre a l'igual que Vicent Luna, mestre i veí de Beneixama, així com l'autor del conte, Jordi Raül Verdú. Ens acostem a l'obra amb una entrevista moments abans d'iniciar-se la presentació.

Has presentat el teu últim treball “L’aventura del Tractat d’Almisrà” amb il·lustracions de Sergi Olcina, per què esta nova obra?

És una obra que m'ha fet molta il·lusió des d'un principi perquè és una vall que desconeixia al nivell que l'he coneguda ara i que m'ha sorprés la quantitat d'història que té, independentment de la importància del Tractat d'Almisrà, que és capital, especialment per als valencians, perquè es va delimitar la frontera entre la Corona de Castella i la d'Aragó. Només per això ja pagava la pena fer-li un llibre, però a més a més quan he anat descobrint els diferents pobles de la Vall, que en definitiva són les Valls de Mariola, perquè l'activitat entra per les Valls de Polop (Marina Baixa), venim des d'Alcoi, ve a la Vall de Beneixama, la Vall de Biar i se'n torna per la la Valleta d'Agres, és el que s'anomena les Valls de Mariola.

Ha sigut una autèntica aventura per a mi fer la història del Tractat d'Almisrà gràcies a gent com Romà Francés i Vicent Luna, del Camp de Mirra i Beneixama respectivament. Gràcies a ells que han sigut dos informadors impressionants i sense els quals crec que no haguera nascut la història que ha eixit. He pogut endinsar-me en este món que per a mi era desconegut, perquè jo sóc d'Alcoi, i gràcies a ells he tingut tot el suport i la informació, i per qualsevol dubte els he tingut.

Has volgut recordar un dels esdeveniments històrics més importants dels nostres pobles i també de la història dels valencians.

És un Tractat que creia que era més conegut per la gent, i d'ací també la necessitat de fer un llibre, i fer-lo de tal manera que resulte interessant per a uns lectors a partir d'11 anys. Espere que coneguen la història del seu poble, la història dels valencians i que siga el suficientment atractiva. Ha sigut un dels reptes més importants, fer una història de l'any 1.200-1.300 per a uns adolescents, que són qui l'han de llegir. Per suposat també per a la gent més gran, però he intentat que siga per a tots els públics.

Jordi Raül

Què has volgut transmetre en este nou conte?

El coneixement d'una zona que m'ha semblat molt rica a nivell històric, cultural, paisatgístic... un llogaret que sembla increïble, perquè jo que sóc de la Vall de Polop, d'Alcoi, desconeixia moltes de les coses que hi ha ací i passen ací, ha sigut una autèntica descoberta. M'he anat meravellant a mesura que anava endinsant-me i visitant cada vegada més el lloc, que ho he hagut de fer en diverses ocasions. He vist una riquesa que m'ha meravellat, i això és el que he volgut transmetre a través del llibre, eixe tresor que teniu ací i que pense que és molt desconegut a molts nivells. No sé fins a quin punt la gent d'estos pobles ho coneix, supose que moltíssim més que jo, m'ha sorprés la quantitat d'història que teniu, de monuments... i el Tractat d'Almisrà ha sigut la idea, el colofó del llibre, donar a conéixer eixe Tractat tan important que va marcar com deia la frontera i va fer que hui per hui, ara mateix, tu i jo estiguem parlant valencià, segurament, perquè si no estes zones haurien sigut castellanoparlants.

Com definiries la importància de la il·lustració en este tipus d’obres?

En este cas ha sigut capital, perquè Sergi Olcina és una il·lustrador amb el que he treballat en altres llibres i és una persona molt accessible, que és mira molt les coses, es documenta i fins i tot envia les il·lustracions per a que li dones el vist i plau. Si has de fer qualsevol aclariment o canvi, una persona disposadíssima i és la persona perfecta per a que el llibre isca de la millor manera possible, tens un tracte molt proper a l'il·lustrador i això sempre és ideal, fins i tot el mapa que apareix al llibre ha sigut una il·lustració que li vam demanar a última hora, quan ja ho havia fet tot, el mapa per a mi és una filigrana, perquè està pràcticament si no tota, la majoria de la toponímia que apareix en la història -hi ha moltíssima-, i pràcticament tot el recorregut que fan els personatges a través de tota la Vall. L'argument va un poc d'això, sense voler desvetllar el misteri o fer spoiler -com es diu ara-. És una història que ha nascut en el confinament, per tant parla en un principi d'això, i degut a eixe confinament una família que tenen dos bessons i no poden anar-se'n de vacances als Pirineus com voldrien, i decideixen vindre a les Valls de Mariola a fer un viatge que a mesura que van fent-lo van sorprenent-se de la quantitat de meravelles que van trobant-se.

Jordi Raül

Penses que les restriccions imposades per la crisi sanitària poden entorpir la seua difusió?

És una obra que no caduca ni passa de moda, per tant pense que no. Crec que a mesura que vaja coneixent-se de boca a orella, vaja utilitzant-se més i que agrade suficientment per a que les escoles i els instituts les utilitzen, ja que eixa és la filosofia. Com fa l'editorial Reclam, que és molt compromesa amb els temes locals, per a mi amb això és única, i és un llibre que ha vingut per a quedar-se. Si ara hi ha unes circumstàncies que fan que no siga l'afluència de gent l'esperada, la comunicació que s'hauria de tindre per donar difusió al llibre, però crec fermament en el llibre i serà igual de vàlid ara, que d'ací a cinc o deu anys, perquè és informació històrica que ha ocorregut ací.

Els cinc municipis de la Vall estan dividits en dues comarques administratives, penses que caldria més comunicació i implicació de les administracions per cooperar o reclamar una subcomarca com passa amb la Foia de Castalla?

Per suposadíssim, sense cap mena de dubte. I estaria bé que es diguera així: les Valls de Mariola. Seria perfecte, perquè a tots ens uneixen moltes coses i moltes vegades pense que pequem un poc d'egoistes tots, anem més a la nostra que res. Estaria molt bé, quan més siguem, més riurem, més força farem a l'hora de demanar coses i faríem bé en unir-nos perquè tenim moltes coses en comú, i jo mateix que em moc molt en estos poblets te n'adones que hi ha una relació entre nosaltres que és fantàstica, això s'hauria de promoure. Les administracions són les responsables de potenciar, invertir i fer activitats conjuntes que d'una manera o altra puga fomentar-ho entre els territoris.

Pot ser estem un poc d’esquenes uns pobles a altres, però quina part de culpa pot tindre Alcoi en exercir de cap de comarca?

Segur que té molt culpa, jo que sóc alcoià no m'importa dir-ho, segurament Alcoi és qui més hauria d'haver mogut tota esta unió que estem parlant perquè és la més gran, qui més diners té i qui més possibilitats té de fer-ho. Pense que li ha faltat lideratge en eixe sentit per moure, aglutinar els pobles del voltant, perquè d'alguna manera formem una pinya tots.

Jordi Raül

No sabem si ja tens al cap una nova obra, però...

Sí.

D'acord, perquè volíem preguntar-te com s’arriben a recollir més de dues-centes rondalles i publicar més de huitanta contes?

Només es pot fer treballant, treballant i treballant. Amb molta disciplina i dedicació, però sobretot amb molta il·lusió i moltes ganes. I sobretot veient la resposta per part del públic, això és el que t'ajuda a donar-li sentit al que fas, donar-li valor i pensar que en el fons paga la pena allò que estàs fent perquè hi ha algú a qui li agrada eixe missatge.

Moltes gràcies, si vols afegir alguna cosa més...

No res, un plaer i molt agraït de que tingueu eixa consciència, eixa delicadesa, eixa sensibilitat i preocupar-se per eixos temes que jo pense que falta ens fa a tots.

Vist 176 vegades

Deixa un comentari

Asegura't que has escrit tota la informació requerida, indicada amb un asterisc (*). No es permet el codi HTML.

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per obtindre dades i estadístiques de la navegació dels nostres usuaris i millorar els nostres serveis. Si accepta o continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtindre més informació ací.